En llenguatge col·loquial les paraules furt o robatori poden considerar-se sinònims, però de cara a les garanties d’una assegurança tenen efectes molt diferents. En un cas real atès fa poc a les nostres oficines, ens trobem que es van apropar vàries persones a uns clients vulnerables per la seva edat, els taquen d’alguna mena de líquid simulant que és un fet fortuït, i seguidament , fingint ajudar-los a netejar-se, li roben la cartera, la llibreta del banc  i diners en efectiu.

Aquests fets tot i haver-hi contacte físic, per a les companyies es consideren furts i/o enganys, ja que no hi ha violència ni intimidació i el client, normalment, no s’assabenta del robatori fins a arribar a casa. En la majoria d’assegurances el furt fora de la llar no queda cobert, així que aquests casos no tindrien cobertura de l’assegurança de la llar. Tot i que pel client i pels seus familiars i de forma ètica/moral, podem considerar que és un robatori, ja que no és un descuit de l’assegurat, per a les companyies es considera un furt. El que sí que queda cobert en la majoria de les companyies, és l’atracament fora de la llar, que en la seva definició especifica que l’atracament/robatori/espoliació ha de ser intencionat i amb intimidació i/o violència.

Aquests fets sempre s’han de declarar a la companyia asseguradora, prèvia presentació de la denúncia a la policia, on s’ha d’especificar textualment el fet que ha existit violència o intimidació. Les garanties de robatori fora de la llar estaran subjectes a cada sublímit marcat a la pòlissa (límit de diners en efectiu, límit en aparells electrònics, etc…).